El club de bàsket del Centre Parroquial el Roser, al barri del Fort Pienc, es troba essent víctima dels negocis immobiliaris del Bisbat de Barcelona.
Fins avui encara, i des de fa 80 anys, el Club de Bàsket El Roser ha estat ubicat en un espai de la Parròquia del Roser que ara el Bisbat vol vendre per fer pisos.
El grup polític de UpB va presentar una proposició per tal de trobar una solució adient a l’interès públic i social. l’Eixample ha de poder seguir tenint aquesta entitat. 
El PSC hi va votar favorablement i es va aprovar la moció, però el govern es va abstenir, no es vol mullar quan topa amb l’esglesia.
Discurs de la Consellera Marta Sendra al plenari:
El grup socialista votarà a favor de la proposta.
Ja ho vàrem demanar en un plenari anterior en referència a la cessió de l’antic Centre de serveis socials de Sant Antoni a una entitat.
Vam demanar que el govern fos més receptiu a les demandes ciutadanes que no pas a la voluntat que té l’església d’abandonar la seva tasca social, traslladant-la a l’ajuntament i en conseqüència assumint tots el cost d’una activitat que fins ara desenvolupava l’esglesia.
Fins ara l’església no tributa sobretot perquè se li reconeix la tasca social que desenvolupa.
Però si segueix aquest camí que a l’Eixample es molt palès, d’abandonar a les entitats, de fer-les fora de les seves instal·lacions de deixar de participar de la vida social dels barris, aleshores ens haurem de plantejar, els partits polítics, que contribueixi socialment amb la fiscalitat.
Nosaltres, sabem que el sòl propietat del bisbat que fins ara ocupa el CP el Roser i una escola de monges és sol edificable, i és sabut que en una ocasió ja va fer un intent el bisbat de vendre a una immobiliària aquest espai.
Creiem que darrera d’aquesta voluntat del bisbat de treure el CP el Roser amb tot el seu club de bàsquet no hi ha més que l’ànim de lucre, la voluntat de fer diners.
Voldriem doncs, en primera instància fer palès que aquesta propo no hauria de ser necessària si l’esglesia fes correctament la feina per la qual va ser creada.
Però com que no és el cas, el Centre el Roser no n’és culpable i nosaltres si que creiem en la feina que fa aquesta entitat. Si que creiem que els seus 80 anys d’història han servit per fer una Ciutat millor i més convivencial sobretot a através de l’esport. Nosaltres si que creiem que l’esport de base aporta valors sòlids als joves i infants que esdevindran properament ciutadans.
I per tant apostem per una solució pública per aquesta entitat, però sense deixar de fer denúncia de les pràctiques lucratives que l’esglesia catòlica està realitzant amb els seus immobles a l’Eixample abandonant els greuges socials a la seva sort i el cas de la Sagrada Familia n’és el màxim exponent.
Espai Municipal Eixample 
Sóc el representant dels 50 veïns i veïnes dels carrers: Lepanto, Ribes, Gran Via, Padilla, que dónen directament a la pista del Club de Bàsquet CP Roser.
Em sorprèn enormement que el representant del club no us hagi explicat que té una denúncia (AUT-02-2011-00536) del veïnat a l’Ajuntament de Barcelona pels sorolls i molèsties que ocasionen durant els entrenaments i partits que es realitzen a la pista. També te un expedient obert per una prova sonomètrica que va resultar com “molt greu”.
La suposada voluntat de servei al veÏnat, de cohesió social i de bé pel barri xoca directament amb els drets d’uns veïns que es veuen malmesos pels sorolls constants i diaris, que no respecten caps de setmana ni dies festius i també pels insults que profereixen els jugadors quan algun veí reclama el seu dret a descansar.
Seria d’agrair que quan denuncieu públicament uns fets ho feu de manera contrastada i ajustada a la realitat.
Gràcies.
Benvolgut Tito,
Estem informats de la situació que esmentes, i compartim la preocupació per les molèsties de soroll que aquesta activitat pugui ocasionar. Però crec que estem parlant de coses diferents. Les molèsties de soroll cal, i de fet és preceptiu, que siguin subsanades, per descomptat.
Però la solució a resoldre les molèsties no té perquè ser el tancament de l’activitat, de ben segur, amb els tècnics especialistes del districte en la matèria i en diàleg amb la mateixa entitat del Roser, ha de ser possible arribar a una solució sense necessitat d’arribar a la solució drástica i definitiva.
El què motiva la voluntat d’expulsar d’allà l’activitat del Roser és una altra qüestió i són uns altres interessos, és per això que en la notícia no parlem de les molèsties de soroll i si d’altres coses.
Nosaltres estem en contacte, tant amb el districte com amb l’entitat, i si et sembla correcte els puc comunicar que ens has contactat i es podria organtizar una trobada per tal de debatre quines mesures es podem implementar per donar solució a la molèstia de sorolls.
Atentament