Ahir al vespre, l’Ateneu Popular Cerdà va iniciar la primera de les tres sessions previstes de la formació “Economia per entendre la crisi”.

Tal i com va dir el president de l’Ateneu a l’inici de l’acte les sessions es van planificar abans de que l’economia espanyola fos intervinguda, però ara, que la qüestió encara és de  més d’actualitat i que els esdeveniments se succeeixen a una velocitat trepidant, entendre la crisi encara es fa més necessari.

No pot ser que el món s’ensorri, i encara menys que s’ensorri per quelcom que no acabem de compendre. I aquesta sensació genera ràbia i indignació.

Ahir doncs, més que una sessió de formació va ser una primera aproximació a la qüestió, on tothom va explicar la crisi des de la seva condició de ciutadà, tothom va explicar “la seva” de crisi, com la veu i l’entén.

I poc a poc anirem descobrint fins a quin punt el capitalisme a cohartat la democràcia, o fins a quin punt quan diuen “és l’únic camí possible” simplement estan expressant el full de ruta dels poderosos.

Com que ens movem en una temàtica molt tècnica i on prendre decisions pot tenir greus conseqüències, ens costa molt als progressistes dissenyar fulls de ruta, saber quin és el camí correcte: El camí socialdemòcrata per sortir de la crisi passa per salvar Bankia o por deixar-la fer fallida? La dació en pagament és un concepte d’esquerres o és tracta només d’una evidència de justícia?  És el mateix un govern de socialdemòcrates que un govern socialdemòcrata?

En definitiva doncs, no hem de permetre que sigui certa la frase dels Talking Heads amb la que comença el llibre de Bret Easton Ellis American psycho:

“Y mientras las cosa se caían a pedazos, nadie prestaba mucha atención”

Talking Heads

Deixo a continuació un parell de videos que vàrem passar ahir: